Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis. Si continueu navegant es considera que accepteu el seu ús.

Utilizamos cookies para mejorar nuestros servicios. Si continua navegando se considera que acepta su uso.

+info Info
Junta Superior d’Hisenda de les Illes Balears
I. Introducció: les reclamacions economicoadministratives

Les reclamacions economicoadministratives (REA, d’ara en endavant) constitueixen una particularitat de l’ordenament financer i són la via fonamental de revisió administrativa previ al recurs contenciós administratiu. Es configura com un recurs administratiu especial, tant per la matèria (tributària) com pels òrgans que el substancien (els anomenats òrgans economicoadministratius).

Les REA es regulen fonamentalment en la Llei 58/2003, de 27 de desembre, general tributària (LGT) i en el Reial decret 520/2005, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desenvolupament de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributaria, en matèria de revisió en via administrativa.

En l’àmbit de les Illes Balears, d'acord amb allò que preveu l'article 134 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, en la seva redacción per Llei organica 1/2007, de 28 de febrer, s’ha d’atendre al Decret 20/2012, de 16 de març, pel qual es regula l’estructura dels òrgans competents per al coneixement i resolució de les reclamacions economicoadministratives que es produeixin dins l’àmbit de la gestió econòmica, financera i tributària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

II. Objecte de les REA

Per a analitzar l’objecte de les REA cal delimitar la matèria economicoadministrativa, doncs només en aquest àmbit procedirà la reclamació, i els actes reclamables, això és, els actes que dintre aquesta matèria economicoadministrativa són susceptibles de reclamació.

1. Matèria economicoadministrativa

Es poden presentar REA en relació amb les següents matèries:

  • L’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributaris que realitzin l’Administració General de l’Estat i les entitats de dret públic vinculades o dependents.
  • L’aplicació dels tributs cedits per l’Estat a les comunitats autònomes (CCAA) o dels recàrrecs establerts per aquestes sobre tributs de l’Estat i la imposició de sancions que es derivin dels uns i els altres.
  • Els actes de recaptació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària relatius a ingressos de dret públic, tributaris o no tributaris, d’altra Administració pública.
  • El reconeixement o la liquidació per autoritats o organismes dels Ministeris d’Hisenda i d’Economia d’obligacions del Tresor Públic i les qüestions relacionades amb les operacions de pagament per aquests òrgans a càrrec del Tresor.
  • El reconeixement i pagament de tota classe de pensions i drets passius que sigui competència del Ministeri d’Hisenda.
  • Qualsevol altra que s’estableixi per precepte legal exprés.
2. Actes reclamables.

Amb caràcter general són reclamables els actes que provisional o definitivament reconeguin o deneguin un dret o declarin una obligació i els actes de tràmit que decideixin directa o indirectament el fons de l’assumpte o posin terme a la via de gestió. En particular, són reclamables els actes següents:

  • Les liquidacions provisionals o definitives.
  • Les resolucions expresses o presumptes derivades d’una sol•licitud de rectificació d’una autoliquidació o d’una comunicació de dades.
  • Les comprovacions de valor de rendes, productes, béns, drets i despeses, així com els actes de fixació de valors, rendiments i bases, quan la normativa tributària ho estableixi.
  • Els actes que deneguin o reconeguin exempcions, beneficis o incentius fiscals.
  • Els actes que aprovin o deneguin plans especials d’amortització.
  • Els actes que determinin el règim tributari aplicable a un obligat tributari, quan siguin determinants de futures obligacions, fins i tot formals, al seu càrrec.
  • Els actes dictats en el procediment de recaptació.
  • Els actes que imposin sancions.
  • Les actuacions o omissions dels particulars en matèria tributària relatives a les obligacions de repercutir i suportar la repercussió prevista legalment, a les obligacions de practicar i suportar retencions o ingressos a compte, a l’obligació d’expedir, lliurar i rectificar factures que incumbeix als empresaris i professionals i les derivades de les relacions entre el substitut i el contribuent.
  • Els actes respecte als quals la normativa tributària així ho estableixi.

En canvi, no s’admetran REA respecte dels següents actes:

  • Els que donin lloc a reclamació en via administrativa prèvia a la judicial, civil o laboral o posin fi a aquesta via.
  • Els dictats en procediments en els quals estigui reservada al Ministre d’Hisenda o al Secretari d’Estat d’Hisenda la resolució que exhaureixi la via administrativa.
  • Els dictats en virtut d’una llei que els exclogui de reclamació economicoadministrativa.

En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, poden ser objecte de REA les qüestions que se suscitin en relació amb les matèries següents:

  • Els actes d’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributàries dictats per qualsevol òrgan de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o de les entitats de dret públic que en depenen, excepte quan es refereixin a tributs cedits per l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears als recàrrecs que la comunitat autònoma pugui establir sobre aquests tributs.
  • Els actes de recaptació dels ingressos de dret públic no tributaris de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de les entitats de dret públic que en depenen dictats per qualsevol òrgan de la Conselleria competent en matèria d’Hisenda.
  • Els actes d’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributàries dictats per qualsevol òrgan de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en virtut de les delegacions efectuades per les entitats locals integrades dins el seu territori respecte dels tributs propis.
  • Els actes de recaptació dels ingressos de dret públic no tributaris dictats per qualsevol òrgan de la Conselleria competent en matèria d’Hisenda en virtut de les delegacions efectuades per les entitats locals integrades dins el seu territori respecte d’aquests recursos públics.
  • El reconeixement o la liquidació pels òrgans competents d’obligacions de la Tresoreria de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les qüestions relacionades amb les operacions de pagament a càrrec de la tresoreria esmentada.
  • El reconeixement i el pagament de tota classe de pensions i drets passius que siguin competència de la Conselleria competent en matèria d’Hisenda.
  • Qualsevol altra que sigui establerta per precepte legal exprés.

* Model de reclamació economicoadministrativa.

III. Òrgans competents.

El coneixement de les REA correspondrà amb exclusivitat als òrgans economicoadministratius, que actuaran amb independència funcional en l’exercici de la seva competència, què és irrenunciable i improrrogable i no pot ser alterada per la voluntat dels interessats.

En l’àmbit de competències de l’Estat, són òrgans economicoadministratius:

1. El Tribunal economicoadministratiu central.

2. Els Tribunals economicoadministratius regionals i locals. En cada comunitat autònoma existeix un tribunal economicoadministratiu regional i en cada Ciutat amb Estatut d’Autonomia un tribunal economicoadministratiu local. Es preveu la participació de les CCAA, bé mitjançant el nomenament de funcionaris de CCAA, bé mitjançant la creació, en el propi Tribunal economicoadministratiu regional, i en virtut de conveni celebrat entre el Ministeri d’Hisenda i la Conselleria competent de la comunitat autònoma, d’una Sala Especial que estarà presidida pel president del Tribunal i integrada pels vocals del mateix que es determinin reglamentàriament i pel seu Secretari així com per l’òrgan economicoadministratiu de la comunitat autònoma, i que actuarà com Sala del Tribunal respecte de les reclamacions relatives exclusivament a tributs cedits o a aquells tributs de l’Estat el rendiment del qual correspongui en la seva totalitat a la comunitat autònoma.

* Localització del Tribunal Economicoadministratiu regional (TEAR) en Illes Balears:

C/ Gaspar Sabater, 3; 07010 Palma.
Tel.: 971 214466.

Unitat del TEAR de Illes Balears en Eivissa i Formentera
C/ Madrid, 64; 07800 Eivissa.
Tel.: 971 194170.

Unitat del TEAR de Illes Balears en Menorca
Av. de Menorca, 92-94; 07703 Maó
Tel.: 971 356848.

3. La Sala Especial per a la Unificació de Doctrina, que també té la consideració d’òrgan economicoadministratiu

En l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, correspon al Ple de la Junta Superior d’Hisenda:

  • En única instància, de les reclamacions economicoadministratives que s’interposin contra els actes dictats pels òrgans de l’Administració de la comunitat autònoma i de les entitats de dret públic que en depenen.
  • Amb caràcter previ a la reclamació es podrà interposar recurs de reposició potestatiu davant l’òrgan que hagi dictat l’acte recorregut, òrgan que serà competent per a la seva resolució.
  • També ha de conèixer, en única instància, de les reclamacions que s’interposin contra les actuacions dels particulars en matèria tributària susceptibles de reclamació economicoadministrativa.
  • Del recurs extraordinari de revisió i del recurs d’anul•lació previst en l’article 239.8 de la LGT.
  • De la rectificació d’errors en els quals incorren les pròpies resolucions, d’acord amb l’article 220 de la LGT.

La Junta Superior d’Hisenda de les Illes Balears també podrà actuar de forma unipersonal a través del president, dels vocals o del secretari, en tots aquells casos prevists en la LGT.

* Localització de la Junta Superior d’Hisenda de les Illes Balears:

C/ Palau Reial, 17; 07001 Palma.
Tel.: 971 176700.

Memòries de la Junta Superior d’Hisenda de les Illes Balears